Diana Roig Sanz

Aquesta línia de recerca se serveix d’estudis transfronterers i la seva crítica a una lent de recerca centrada en la nació i s’ocupa del tractament de la circulació, les mediacions i els mediadors relacionats amb fluxos de traducció literària globals i els seus actors i entitats transnacionals (traductors, editors, agents literaris, institucions i fires de llibres). Molts estudis sobre traducció i mediació cultural encara afavoreixen les grans metròpolis de París, Londres i Nova York com a centres de producció cultural. Tanmateix, altres ciutats i megaciutats que no són centres globals de cultura també tenen escenes de traducció dinàmiques, com ara Buenos Aires, Trieste, Ciutat del Cap i Lahore. Així, doncs, aquesta línia de recerca se centra en aquests altres punts de traducció dinàmics per tal de repensar el paper de les principals literatures nacionals i configuracions regionals més àmplies, com també el lloc que tenen literatures més petites i la manera com es relacionen amb el món global. La literatura comparada, els estudis de literatura mundial i els estudis de traducció generalment s’han centrat en les llengües principals o, en el millor dels casos, en relacions entre les literatures principals i les perifèriques, però encara s’ha de fer molta recerca sobre els intercanvis literaris entre literatures perifèriques. En aquest sentit, aquesta línia de recerca vol abandonar el focus en els centres «innovadors» i les perifèries «imitadores» i procura estudiar zones de traducció noves o menys conegudes i els processos d’intercanvi cultural a mesura que es desenvolupen.

Els estudis en el camp de les xarxes socials i els sistemes mundials s’han nodrit de diferents punts de vista (Bourdieu, Latour), però la majoria de les anàlisis situen Europa en el centre dels processos literaris mundials (Casanova),de manera que el paper d’Amèrica Llatina continua estant eclipsat. Franco Moretti va ser pioner en la lectura quantitativa i distant dins dels estudis literaris, i ha tingut diversos seguidors (Long i So, Jockers, Piper, Underwood), però les dades massives (Meyer i Schroeder), la mineria de dades i la tecnologia KDD (Borgman) encara no s’han aplicat en laredefinició de les xarxes i la reavaluaciódels actors i la influència en altres contextos com Iberoamèrica. Els mediadors culturals han estat fonamentals en l’apropiació de la nova importància donada a béns, idees i coneixements. Encara que han estat sovint motor del canvi històric, de vegades se’ls ha considerat receptors passius i, malgrat l’atenció creixent cap a altres participants en la producció i la circulació de textos (editors, traductors), l’autoria continua essent fonamental per a l’estudi de la cultura textual. Els estudis sobre traducció i transferència cultural (Espagne i Werner) han estat testimonis d’un interès creixent pel paper dels mediadors en els processos d’interacció intercultural, però hi ha hagut ben pocs intents de conceptualitzar els diferents tipus de mediació i de mediadors i els seus papers plurals i superposats en la transferència (Roig Sanz i Meylaerts). Així, doncs, aquesta línia de recerca se centra en tots els temes plantejats: xarxes socials, transferència cultural i mediadors culturals.

Utilitzar la mineria de dades i les dades massives com a suport a la recerca convencional no solament estalvia temps i esforç, sinó que a més fa possible tant una recerca i una gestió de la informació més exhaustives com noves maneres de presentar i crear documents històrics. L’ús d’eines digitals ens permet revisar els marcs analítics, els supòsits i les posicions teòriques sobre la base de dades noves i més nombroses i de models i connexions tot just descoberts. En aquest sentit, doncs, aquesta línia de recerca busca plantejar noves preguntes (per exemple, els mediadors iberoamericans van ser impulsors de canvis més enllà de la seva esfera immediata d’influència?) i facilitar nous tipus de recerca. Els mètodes digitals també ens permeten formular preguntes concretes sobre les fonts que altrament seria impossible plantejar i analitzar un volum de dades més gran sobre un tema específic: per exemple, com les pràctiques editorials revelen canvis en les actituds socials. Un marc d’humanitats digitals també ofereix noves respostes a temes analitzats anteriorment. Per exemple, pot qüestionar la visió de la vida cultural pública com a predominantment masculina i pot matisar o canviar la importància d’un autor en particular en un context més ampli i multilingüe.