Teresa Iribarren Donadeu

Professor/a Catedràtic/a Estudis d'Arts i Humanitats

Expert en:

  • literatura
  • cultura catalana
  • dona
  • drets humans
  • cinema
  • sociologia de la traducció
  • cultura digital
Grup de recerca
IDENTICAT
Àmbit
Arts i Humanitats
Àmbit d'especialització
Llengües i cultures,
Centre d’adscripció
Estudis
Codis UNESCO:
550613, 620202, 620201, 620203, 6202

ODS:

  • 4 - Educació de qualitat
  • 5 - Igualtat de gènere
  • 10 - Reducció de les desigualtats
  • 16 - Pau, justícia i institucions sòlides

Llicenciada i doctora en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Des del 2009 és professora dels Estudis d'Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Abans havia impartit docència a la UAB i a l'EUTDH. Ha estat directora del postgrau Llibre i Lectura en la Societat de la Informació (2011-2014) y del màster d'Edició Digital (2014-2020), i coordinadora de postgrau (2011-2014). Del 2019 ençà és sotsdirectora de Programes Emergents dels Estudis d'Arts i Humanitats.

Des del 2017 és investigadora principal del LiCMES, el grup de recerca Literatura Catalana, Món Editorial i Societat (SGR 1345, UOC). Ha obtingut cinc projectes finançats (tres de col·lectius i dos de personals), a més d'una beca FPI. Ha participat en dotze projectes col·lectius finançats (UAB) i en dos de no finançats (UAB i UOC). Va ser membre del Grup d'Estudis de Literatura Catalana Contemporània (UAB, 1992-2013) i del Grup d'Estudi de la Traducció Catalana Contemporània (UAB, 2014-2016). Va col·laborar en el projecte de la Universitat de Londres The Reception of British Authors in Europe (2002-2005).

El seu àmbit de recerca central ha estat la literatura catalana contemporània, inicialment fonamentat en la metodologia de la història de la literatura. Amb la voluntat de fer avançar la disciplina i de connectar-la amb debats internacionals i altres marcs disciplinaris i teòrics, aquest eix de recerca troncal s'ha ramificat en quatre línies d'investigació, que ha desenvolupat, de manera imbricada, cronològicament per aquest ordre: 1) la relació entre els espais literaris català i britànic, centrada en les traduccions i la recepció crítica d'autors anglosaxons a Catalunya; 2) l'impacte del cinema en la literatura catalana; 3) la migració del llibre i la literatura a l'esfera digital, i 4) la dimensió social de la literatura: subalternitat i violències, travessada per la perspectiva de gènere i que integra teories feministes. 

La investigació sobre les relacions entre la literatura catalana i la britànica es va emmarcar principalment en els projectes del Grup d'Estudis de Literatura Catalana Contemporània (GELCC), el Grup d’Estudi de la Traducció Catalana Contemporània (GETCC) i The Reception of British Authors in Europe. Les aportacions més destacables d'aquesta línia són els capítols sobre la recepció catalana de les monografies col·lectives The Reception of James Joyce in Europe (2004) i The Reception of H. G. Wells in Europe (2005); els articles sobre la recepció catalana de James Joyce, Virginia Woolf i Katherine Mansfield, entre altres; la col·laboració científica en l'exposició i el catàleg Joyce y España (2004), i els estudis sobre l'introductor del comparatisme a Catalunya, Ramon Esquerra, Lectures europees (2006) i Shakespeare a Catalunya (2009). Actualment continua publicant entorn de la recepció de James Joyce.

La mirada interdisciplinària ha presidit la segona línia de recerca, que posa en relació els estudis literaris amb els cinematogràfics, una praxi gairebé inèdita en el marc de la filologia catalana i que constitueix un plantejament d'hermenèutica que permet vincular la història literària amb els estudis culturals. L'objectiu d'aquest treball, desenvolupat inicialment en el GELCC, ha estat demostrar per primera vegada la influència del cinema mut en els escriptors catalans de preguerra i recuperar els discursos teòrics i crítics sobre cinema. El resultat més destacat d'aquesta investigació és el llibre Literatura catalana i cinema mut (2012), guardonat amb el Premi Serra d'Or de recerca en humanitats (2013), i els articles publicats a Els Marges, Indesinenter, Anuari Verdaguer i Zeitschrift für Katalanistik ('Revista d'Estudis Catalans').

El 2012 inicia l'estudi de la migració del llibre i la literatura a l'esfera digital. L'organització dels sis seminaris Els reptes de l'edició digital (2012-2017), la coordinació del blog Llibre digital (2010-2021), un parell de monografies d'autoria compartida (2012 i 2014) i els estudis "Las Humanidades digitales" (2017) i "Subaltern Mediators in the Digital Landscape: the Case of Video Poetry" (2017) són alguns dels resultats més destacats d'aquesta línia.

El 2017, en fundar el LiCMES, va encetar una línia de recerca centrada en qüestions de tipus social, com ara la subalternitat, la immigració i les violències, especialment la violència masclista. La investigació, que s'articula entorn del gènere, integra marcs teòrics feministes i atorga protagonisme a l'autoria femenina. D'aquest àmbit destaquen "The Staging of Ciudad Juárez's Feminicide: Àlex Rigola and Angélica Liddell Speak for the Victims" (amb A. Nicolau, 2020), "Guerra civil y condición de la mujer en la novela catalana: Pedra de tartera, de Maria Barbal" (amb M. Gatell, 2017) i Narratives of violence (amb R. Canadell i J. A. Fernàndez, 2021). Les darreres publicacions d'aquesta línia són "The Global Defeat: The Twenty-First Century Refugee Crisis in Mohsin Hamid's Exit West" (2021) i "L'escriptora i els guerrillers. Caminant amb els camarades, d'Arundhati Roy" (2021). 

 

Premi extraordinari de doctorat (2007-2008). Premi Lluís Nicolau d'Olwer a la tesi doctoral La revolució silenciosa: prosa i narrativa cinematogràfiques dels silent days. Premi Serra d'Or de recerca en humanitats (2013) per Literatura catalana i cinema mut.