Josep Anton Fernàndez Montolí

Josep-Anton Fernández (Barcelona, 1963) és doctor en Llengües Modernes per la Universitat de Cambridge i llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Des del 2007 és professor agregat d'Estudis Catalans en l'àrea dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC. Fins al 2006 va ser professor titular (senior lecturer) de llengua i literatura catalanes a la Universitat Queen Mary de Londres, on va fundar i dirigir el Centre d'Estudis Catalans. Entre el 2015 i el 2018 va ser director de l'Àrea de Llengua i Universitats de l'Institut Ramon Llull.

És especialista en literatura i cultura catalanes dels segles XX i XXI, amb èmfasi en qüestions de subjectivitat, identitat i representació, des de la perspectiva interdisciplinària dels estudis culturals, els estudis de gènere i sexualitat, la teoria queer i la crítica psicoanalítica. La seva recerca es desenvolupa en tres eixos:

● L'anàlisi de la representació literària i audiovisual de la identitat sexual, especialment l'homosexualitat, tant en si mateixa com en les seves interseccions amb altres modalitats d'identitat, sobretot la nació. Aquest treball es concreta en l'estudi de la literatura catalana gai dels segles XX i XXI (Terenci Moix, Lluís Fernández, Blai Bonet, Biel Mesquida, Maria Mercè Marçal, Lluís Maria Todó, etc.), i del cinema català (Ventura Pons).

● Una reflexió de caràcter més general sobre la subjectivitat, centrada en la categoria de gènere. Ha treballat aspectes de la literatura catalana d'autores del segle XX (Mercè Rodoreda, Maria Mercè Marçal, Montserrat Roig, Maria Barbal, Maria Jaén, Maria Antònia Oliver, Najat El Hachmi, Silvana Vogt) i ha analitzat com la construcció de la masculinitat intervé en dinàmiques institucionals, com ara l'autoria en les novel·les de Quim Monzó o en textos autobiogràfics (Lluís Maria Todó, Xavier Pericay, Joan Triadú, Joan Ferraté). Part d'aquest treball se centra en qüestions de subjectivitat en la poesia catalana, a partir d'autors com Joan Vinyoli, Blai Bonet, Maria Mercè Marçal, Antoni Clapés, Dolors Miquel, etc.

● El treball en estudis culturals i de cultura popular (sobretot televisió), amb èmfasi en la política de la cultura, els processos de construcció de les identitats, el problema de la legitimació de les minories, la dimensió simbòlica de la subordinació, la dialèctica entre universalitat i particularitat, i les representacions de la immigració. El llibre El malestar en la cultura catalana (2008), en què analitza el fenomen de la normalització cultural a Catalunya i les seves conseqüències, s'inscriu en aquesta línia de treball.

Ha publicat els llibres El malestar en la cultura catalana: la cultura de la normalització 1976-1999 (2008) i Another Country: Sexuality and National Identity in Catalan Gay Fiction (2000), i és editor d'Introducció als estudis gais i lèsbics (2000) i coeditor dels volums següents: Calçasses, gallines i maricons. Homes contra la masculinitat hegemònica (2004, amb Adrià Chavarria), Funcions del passat en la cultura catalana contemporània. Institucionalització, representacions i identitat (2015, amb Jaume Subirana) i Narratives of Violence (2021, amb Teresa Iribarren i Roger Canadell). Actualment, prepara un llibre col·lectiu sobre les representacions de la immigració en la literatura catalana (per a University of Wales Press). Com a poeta, ha publicat L'animal que parla (2021), que va obtenir el premi de poesia Ausiàs March de Gandia 2020.