La prosòdia i gestualitat en infants amb trastorns del neurodesenvolupament. Els infants amb trastorns del llenguatge tenen dificultats per entendre els altres, sobretot quan necessiten processar enunciats amb estructures sintàctiques, semàntiques i pragmàtiques complexes. En aquest projecte ens centrem en la prosòdia de la parla i els moviments del cos com a estratègies orals que els poden ajudar a superar aquestes dificultats. Els parlants utilitzen la prosòdia de la parla i els gestos corporals de manera integrada per marcar els límits de la frase, marcar els rols temàtics i assenyalar la intenció comunicativa. El nostre objectiu és investigar si la presència de senyals prosòdics i gestuals marcats que acompanyen l'enunciat del parlant ajuden els infants amb trastorns del neurodesenvolupament a processar la informació pragmàtica i del discurs. Per fer-ho, utilitzem el paradigma de seguiment visual del món visual per a aquest propòsit.
Aquestes són algunes referències dels primers resultats d'aquest projecte:
Esteve-Gibert, N. (2023). La fonología y la prosodia en los niños y niñas con TDL. En: Sanz-Torrent, M. & Andreu, Ll. (Eds.,) El Trastorno del Desarrollo del Lenguaje (TDL): de la investigación a la práctica. Ediciones Pirámide.
Giberga, A. & Esteve-Gibert, N. (2022). Processing pragmatic meanings through gestures and prosody when lingusitic abilities are impaired: the case of children with Developmental Language Disorder (DLD). International Society for Gesture Studies (ISGS). July, Chicago (USA).
Giberga, A., Igualada, A., Ahufinger, N., Aguilera, M., Guerra, E., & Esteve-Gibert, N. (2023) Pragmatic and discursive development in children with Developmental Language Disorder: do prosody and gestures pave the way? International Pragmatics Association (IPrA). July, Brussels (Belgium)
La integració de la prosòdia i el gest en la parla dels infants i els adults. La comunicació oral és multimodal, ja que els parlants utilitzem tot tipus d'estratègies comunicatives per transmetre el significat previst. Se sap que la parla i els gestos corporals es coordinen per a aquest propòsit, i en aquesta línia de recerca investiga com i per què els senyals prosòdics en la parla tenen un estatus especial en aquesta relació, en què (1) les fites prosòdiques semblen actuar com a ancoratges perquè els gestos s'alineïn, i (2) els significats pragmàtics i discursius expressats mitjançant estratègies prosòdiques són paral·lels als significats pragmàtics i discursius expressats a través dels moviments corporals.
Aquí hi ha algunes referències sobre aquesta línia de recerca:
Esteve-Gibert, N., Loevenbruck, H., Dohen, M., & D'Imperio, M. (2022). Pre-schoolers use head gestures rather than typical prosodic cues to highlight important information in speech. Developmental Science 25(1), e13154.
Carignan, C., Esteve-Gibert, N., Lœvenbruck, H., Dohen, M, & D’Imperio, M. (2020). Strategies of head nod alignment with pitch prominence in French focus. Proceedings of the 12th International Seminar on Speech Production. December 2020.
Esteve-Gibert, N. & Guellaï, B. (2018). Prosody in the auditory and visual domains: a developmental perspective. Frontiers in Psychology. DOI: 10.3389/fpsyg.2018.00338
Esteve-Gibert, N., Borràs-Comes, J., Asor, E., Swerts, M., & Prieto, P. (2017). The timing of head movements: the role of prosodic heads and edges. Journal of the Acoustical Society of America 141(6), 4727-4739.
Esteve-Gibert, N., Prieto, P. & Liszkowski, U. (2017). Twelve-month-olds understand social intentions based on prosody and gesture shape. Infancy 22(1), 108-129.
Estratègies multimodals en l'adquisició de segones llengües. L'aprenentatge de la competència oral és repte essencial en l'adquisició d'una segona llengua. En aquesta línia de recerca investiga com la prosòdia i els gestos corporals ajuden el desenvolupament d'estructures segmentàries i suprasegmentals en una segona llengua. Entenent la multimodalitat des d'una perspectiva àmplia, investiga tant els senyals visuals de parla, gestos de mans i cap, moviments corporals, com la retroalimentació propioceptiva que proporciona el sentit del tacte.
Aquí hi ha algunes referències sobre aquesta línia de recerca:
Esteve-Gibert, N., Suárez, M., Feijoo, S., Vasylets, O., & Serrano, R. (under review). The children's learning of non-native phonology through tactile input, compared to visual and audio input.
Esteve-Gibert, N. & Muñoz. C. (2020, in press). Young children use object-label mapping more than visual speech cues to acquire non-native sounds. Applied Psycholinguistics 42(1), 77-100.