Antoni Badia Garganté

Professor/a Catedràtic/a Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació

Antoni Badia és mestre especialista en Matemàtiques i Ciències, i en Educació Física per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB); també és llicenciat en Psicologia per la UAB, màster en Investigació Psicopedagògica per la Universitat Ramon Llull (URL), doctor en Psicologia per la UAB i professor catedràtic dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Badia també és membre del grup de recerca interuniversitari SINTE. L'any 2010 va ser professor visitant a la Universitat de Colorado (Denver, EUA), i l'any 2018, a la Universitat de la Colúmbia Britànica (Vancouver, Canadà). El seu àmbit d'expertesa s'ubica en la psicologia de l'educació. Actualment és professor del grau de Psicologia i dels màsters universitaris de Psicopedagogia i de Dificultats de l'Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge. Badia està interessat en quatre temàtiques de recerca: la identitat del professor, l'aprenentatge del professor, el professor com a indagador i l'aprenentatge fomentat per la tecnologia.

Expert en:

  • Aprenentatge en línia, eLearning
  • Aprenentatge millorat per tecnologia
  • Educació inicial de professorat
  • Canvi educatiu impulsat per les TIC
  • Educació superior
Grup de recerca
E-PSICO
Àmbit
Ciències socials
Àmbit d'especialització
Educació i TIC,
Centre d’adscripció
Estudis
Codis UNESCO:
610204, 610303, 610402, 120310
Col·labora amb
e-Learn Center

ODS:

  • 4 - Educació de qualitat

El meu perfil

L’activitat d’R&I de l’investigador Toni Badia Garganté se centra en la generació de coneixement aplicable a la millora dels processos d’ensenyament i aprenentatge de les institucions educatives, principalment la institució escolar.

Té dos interessos de recerca principals: l’aprenentatge del professor i la millora de l’aprenentatge amb l’ús de tecnologia. Actualment, la primera temàtica es desenvolupa sobre la base del constructe teòric de la «identitat del professor» i en el marc de la teoria dialògica del self. La segona temàtica focalitza l’ús de determinades eines tecnològiques en la pràctica educativa i el seu impacte en determinats processos d’ensenyament i aprenentatge, particularment en el desenvolupament de les competències bàsiques, com ara la competència informacional, la competència d’aprendre a cooperar i la competència d’aprendre a aprendre.