Nadia Ahufinger Sanclemente
Professor/a Lector/a Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació
Expert en:
- Trastorns del llenguatge
- desenvolupament del llenguatge
- emocions
- feminisme
- perspectiva social i inclusió
- llenguatge infantil
- processament del llenguatge
- logopèdia
- educació
- Grup de recerca
- GRECIL
- Àmbit
- Ciències socials
- Centre d’adscripció
- eHealth Center
- Codis UNESCO:
- 570108, 610205, 610202, 531204
ODS:
És doctora en Psicologia Clínica i de la Salut per la Universitat de Barcelona (UB) i membre del GRECIL (Grup de Recerca en Cognició i Llenguatge), centrat en l'estudi del processament del llenguatge i, més concretament, en la comprensió i la producció del llenguatge en persones adultes i en infants amb trastorns del llenguatge i del neurodesenvolupament.
La seva recerca se centra en el trastorn del desenvolupament del llenguatge (TDL/TEL) i altres trastorns del neurodesenvolupament i de l'aprenentatge. Les seves línies d'investigació se centren a conèixer els processos psicològics bàsics que poden afectar aquesta població (com la memòria) i estudiar l'impacte d'altres dificultats, com ara les emocionals i acadèmiques. També estudia l'impacte de l'androcentrisme en la detecció, avaluació i intervenció de les nenes amb trastorns del llenguatge.
Durant la seva etapa predoctoral, ha estat investigadora visitant de la Universitat de Texas a Dallas, la Universitat de Pennsilvània, el University College de Londres i la Universitat de Xile, i ha treballat amb investigadores i investigadors de referència en aquest àmbit, amb qui continua col·laborant.
Desenvolupament i regulació emocionals dels infants amb trastorns del neurodesenvolupament i les seves famílies
El món emocional i la seva regulació és un procés complex i ple, encara, de molts interrogants en el món de la recerca. La nova aproximació diagnòstica al trastorn del desenvolupament del llenguatge amplia el marc de comprensió del trastorn i atorga a les dificultats socioemocionals un paper clau per aprofundir en el coneixement sobre l'impacte que el trastorn té en la vida dels nens i nenes que el pateixen. Així mateix, en aquesta línia de recerca proposem una visió comprensiva del trastorn que incorpora la família com a part important i activa de la recerca. Ens interessa conèixer les dificultats en la regulació emocional de les famílies, així com les emocions i dificultats amb què es troben els familiars en tot el procés de recerca d'ajuda professional, el diagnòstic i el tractament.
Contacte: Mari Aguilera (mari.aguilera@ub.edu) i Nadia Ahufinger (nadiahufinger@uoc.edu).
Inclusió de la perspectiva feminista en la detecció, avaluació i intervenció dels infants amb dificultats de l'aprenentatge i del llenguatge
Tot i que encara no sabem del cert la causa del trastorn del desenvolupament del llenguatge, s'han estudiat i definit els diferents factors de risc que s'hi relacionen. Per exemple, tenir antecedents familiars amb dificultats del llenguatge, ser el germà petit o germana petita de la família, que la mare tingui un nivell d'estudis baix, haver començat a parlar tard o ser del sexe masculí. Però el TEL/TDL es manifesta igual en els nens i les nenes? Què en sabem de les diferències biològiques del sexe femení i masculí amb relació al TEL/TDL? Quin paper té la socialització basada en els estereotips sexistes en aquest trastorn? La investigació sobre el TEL/TDL té en compte les diferències entre nens i nenes? Aquesta línia d'investigació intenta donar resposta a totes aquestes preguntes mitjançant estudis de revisió i experimentals.
Contacte: Nadia Ahufinger (nadiahufinger@uoc.edu)
Estudi de marcadors clínics i creació d’eines de detecció i avaluació de les dificultats del desenvolupament del llenguatge a nivell de comunicació oral.
Actualment, manquen proves d'avaluació del llenguatge oral en català. Això fa que professionals de la logopèdia, psicologia i professorat hagin de valorar el nivell lingüístic dels infants amb proves estandarditzades en castellà, o bé que hagin de traduir-les al català però utilitzant les escales en castellà. Aquestes pràctiques generen errors substancials en l'avaluació i el diagnòstic. L'objectiu d'aquest projecte és traduir, adaptar i validar aquestes proves d'avaluació en llengua catalana. A més, estem treballant en la creació d’eines noves de cribratge en català i en l'adaptació d'altres proves basades en altres llengües. També estem desenvolupant un conjunt de marcadors clínics de diagnòstic no-lingüístics dels trastorns del llenguatge que són independents de la seva llengua materna perquè es puguin usar amb infants que parlen diferents llengües.
Contacte: Mònica Sanz Torrent (monicasanz@ub.edu)
Anàlisi del paper dels sistemes de memòria declaratiu i procedimental en l’aprenentatge del lèxic i la gramàtica en població infantil amb TEL/TDL i sense.
Aquesta línia de recerca se centra a conèixer com els infants amb TEL/TDL adquireixen el llenguatge. El vocabulari i la gramàtica es comprometen en diferents sistemes neuronals. Aquests sistemes distingeixen fonamentalment el sistema lexical, on es diposita la informació fonològica i els seus significats associats, i el sistema gramatical, que computa els significats de formes complexes utilitzant les regles gramaticals. Segons el model declaratiu/procedimental del llenguatge, aquests dos tipus de processaments es manegen de manera més a través de dos sistemes diferents: el sistema declaratiu per al lèxic i el sistema procedimental per a la gramàtica. Els infants amb TEL/TDL són molt heterogenis perquè presenten dificultats tant en el lèxic com en la gramàtica. Aquest projecte analitza com funcionen aquests dos sistemes (declaratiu i procedimental) en l’aprenentatge del lèxic i la gramàtica en població amb i sense TEL/TDL.
Contacte: Nadia Ahufinger (nadiahufinger@uoc.edu)
Anàlisis dels principals predictors del desenvolupament de la lectura i l’escriptura en infants amb TEL/TDL i sense.
Un percentatge alt d'infants amb TEL/TDL, al voltant del 50%, presenta dificultats d'aprenentatge de lectura i entre un 22% i un 83%, depenent del criteri que s'utilitzi, serien pobres comprenedors. A més, els infants amb TEL/TDL també presenten problemes en escriptura habitualment. La major part dels estudis portats a terme en infants monolingües parlants d'anglès; que és una llengua opaca, de pobra morfologia i molt rígida en l’estructura sintàctica. En aquest sentit, l’objectiu principal d’aquesta línia és analitzar quines variables determinen que els infants amb TEL/TDL bilingües català-castellà presentin dificultat en descodificació i/o comprensió lectora i quines són les dificultats en escriptura tenint en compte que ambdues llengües són transparents, riques morfològicament i flexibles sintàcticament. També serà objectiu d'aquesta línia analitzar els principals predictors del desenvolupament de la lectura i l'escriptura en infants sense dificultats, tant de parla catalana com castellana.
Contacte: Llorenç Andreu (landreub@uoc.edu) i Cristina Martínez-García (cmartinezgarcia8@uoc.edu)
Desenvolupament de programes basats en l’evidència per a la intervenció dels trastorns del llenguatge i la comunicació en la infància.
Els infants amb trastorns de la comunicació i del llenguatge necessiten tractaments i avaluacions basades en l’evidència, que es poden oferir mitjançant intervencions presencials i de forma telemàtica – en línia (teleintervenció) per progressar en les diferents fites vitals. A més, les millors pràctiques de la intervenció en logopèdia en entorns clínics i educatius requereixen pràctiques d’implementació efectives i eficients, tenint en compte l’experiència clínica, les evidències científiques i les perspectives de la persona atesa. Aquesta línia se centra en l’estudi de programes d’avaluació i tractament de les patologies de la comunicació i el llenguatge al trastorn del neurodesenvolupament (p. ex., TDL/TEL i TEA) des del marc de la recerca aplicada.
Contacte: Llorenç Andreu (landreub@uoc.edu)
Anàlisi del paper de la prosòdia de la parla i la gestualitat corporal en el processament lingüístic dels infants amb TEL/TDL i TEA.
La intenció comunicativa dels parlants va més enllà de la literalitat de les paraules que es fan servir (el lèxic) o de la manera com es combinen (la morfosintaxi). En aquesta línia d’investigació estudiem com els infants amb desenvolupament típic i atípic comprenen aquesta intenció comunicativa, la dimensió pragmàtica del llenguatge. Per fer-ho, ens fixem en dos elements comunicatius que contribueixen a transmetre el significat pragmàtic: la prosòdia, és a dir, l’entonació, el ritme i l’accent de la parla, i la gestualitat corporal. Partint d’estudis previs que ressalten la importància de les habilitats pragmàtiques en l’adquisició del llenguatge, volem investigar si la presència de marcadors prosòdics i gestuals pot ajudar els infants amb trastorns del desenvolupament del llenguatge (TEL/TDL) o amb trastorns de l’espectre autista (TEA) a entendre la intenció comunicativa de les persones amb qui interlocuten. Els resultats d’aquests estudis poden ajudar a entendre quin és el context més idoni perquè tant els infants amb TEL/TDL com amb TEA desenvolupin les habilitats comunicatives de la millor manera possible.
Contacte: Núria Esteve Gibert (nesteveg@uoc.edu)
Formacions, xerrades i conferències sobre les dificultats i els trastorns del llenguatge oral a escoles, logopedes, associacions de famílies
-
Trastorns del llenguatge oral
Assignatura optativa del Màster universitari de Dificultats de l'Aprenentatge i Trastorn del Llenguatge:
L'assignatura Trastorns del llenguatge oral se centra en analitzar el trastorn específic del llenguatge o TEL (també conegut com a trastorn del desenvolupament del llenguatge TDL) i proporciona les bases per a la seva conceptualització, avaluació i intervenció. -
Pràcticum
Assignatura obligatòria del Màster universitari de Dificultats de l'Aprenentatge i Trastorn del Llenguatge:
El Pràcticum ofereix a l’estudiant la possibilitat de conèixer l’entorn professional d’una manera vivencial i d’observar, analitzar, reflexionar i intervenir directament en un escenari professional real i concret.
-
L'educació inclusiva a l'escola
Assignatura obligatòria del Grau d'Educació Primària:
Assignatura obligatòria del Grau d'Educació Primària que es recomana cursar el primer semestre de la titulació. L'objectiu és conèixer les bases de la inclusió per aconseguir una educació per a tothom. Es treballen les condicions, eines i recursos per a l'atenció a l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu, l'estructura i l'organització d'aquests suports a l'escola tant a nivell de centre com d'aula. -
Trastorns del desenvolupament del llenguatge oral
Assignatura optativa del Grau de Logopèdia:
L'adquisició del llenguatge oral conforma un de les principals fites en el desenvolupament humà, ja que es tracta d'una de les eines fonamentals de relació social amb què comptem per comunicar les nostres idees, intencions i desitjos, entre uns altres. Ara bé, aquest procés és d'una gran complexitat cognitiva, doncs requereix de l'ajust de molts i variats processos mentals. En alguns casos, aquest procés es veu afectat i els infants no segueixen un curs evolutiu típic. Es tracta d'infants que van endarrerits en l'assoliment de les diferents fites evolutives o que presenten algun tipus d'alteració en les estructures lingüístiques, no pròpies d'una adquisició típica. L'assignatura Trastorns del Desenvolupament del Llenguatge Oral se centra en analitzar els diferents trastorns del llenguatge oral, amb èmfasi en el trastorn específic del llenguatge (TEL) o trastorn del desenvolupament del llenguatge (TDL), i proporciona les bases per a la seva conceptualització, avaluació i intervenció.