Esteu aquí

Context:
La UOC ofereix el grau de Tecnologies de Telecomunicació, que conté assignatures de l’àmbit de l’electrònica de caràcter pràctic. Atès que les assignatures d’electrònica s’ofereixen en línia, és complicat d’introduir‐hi pràctiques amb maquinari. 

En la primera edició del grau, es va demanar als alumnes que adquirissin una placa electrònica per a fer les pràctiques, però l’equip docent del grau aviat va observar que les limitacions d’aquest format, així com la solució, eren massa grans perquè els alumnes poguessin assolir els coneixements previstos. 

Hi ha una necessitat, per part de la universitat, d’innovació en la docència per a poder fer arribar un equip de pràctiques, és a dir, una espècie de laboratori, a casa de l’alumne. El grup ITOL (Interactive Tools for Online Learning) de la UOC es va encarregar de trobar una solució al repte següent: construir una placa física i virtual perquè els alumnes poguessin fer pràctiques bàsiques (muntatge de circuits, mesurament de tensió de corrent, de resistència, etc.) en un calendari molt ajustat i, sobretot, a un preu molt assequible.

Implementació:
Les solucions de plaques electròniques que hi havia al mercat estaven pensades per a l’ús professional i excedien en funcionalitats i preu les necessitats, d’uns 150 euros, que tenia la UOC per a la pràctica en estudis. L’element pressupost era un factor determinant, ja que el cost era comprès en la matrícula que paguen els estudiants, i un preu alt podia repercutir en les dedicacions dels formadors.

ITOL va dur a terme una primera aproximació als requisits que havia de tenir l’equip de pràctiques i es va posar en contacte amb l’empresa Diprotech per tal d’avaluar-ne el desenvolupament. 

Diprotech és una empresa de serveis d’enginyeria industrial i electrònica especialitzada a desenvolupar solucions de programari i maquinari. El cap del seu Departament de Maquinari formava part del cos de professors consultors del curs. Aquest fou un element clau, ja que, coneixedor de les necessitats dels alumnes de pràctiques i del format de la docència, va permetre que el projecte avancés molt ràpidament.
 
Els requisits que ITOL va traslladar a Diprotech eren els d’una placa que permetés a l’usuari de fer els muntatges dels circuits i la part d’electrònica, i tot això, fent servir una interfície gràfica a l’ordinador per a monitorar els assajos. Aquest element afegia complexitat al projecte, atès que havia de ser compatible amb qualsevol sistema operatiu que els alumnes poguessin tenir a l’ordinador de casa.
 
Pel que fa al cost de fabricació, havia de ser el més baix possible. En l’elaboració del primer prototip, aquest va ser l’element central que facilità de produir el producte mínim viable.

El procés de desenvolupament va requerir no gaire més de dos semestres per a elaborar el prototip i tres o quatre mesos per al programari. Durant aquesta fase, hi va haver una interacció molt estreta, d’una banda, gràcies al fet que es produïa entre perfils tècnics similars i, de l’altra, perquè disposaven d’un protocol de treball (calendari i tasques de projecte establerts).

Un cop va estar enllestit l’equip, Diprotech també s’encarregà d’elaborar la documentació corresponent, les guies d’estudi i els manuals d’usuari, i també d’industrialitzar-lo per a poder-lo enviar als estudiants matriculats.

El resultat va ser l’equip Lab@Home, una eina amb un cost molt més baix que el del mercat, amb totes les funcionalitats necessàries per a les pràctiques d’electrònica a casa.

Resultats i avaluació:
Lab@Home ha estat un producte d’èxit, perquè, d’una banda, la seva configuració, tant de maquinari com de programari, continua vigent, i, de l’altra, ha tingut un baix nombre d’incidències, que es reflecteix en l’alta valoració que els alumnes han fet de l’experiència. Tot això ha generat uns resultats òptims pel que fa a eficàcia formativa i a eficiència en l’estalvi de la mateixa acció formativa.

L’impacte acadèmic ha estat molt positiu, ja que s’ha pogut assegurar la qualitat docent per mitjà de les pràctiques i, alhora, el projecte ha permès de publicar diversos articles i és previst d’escriure un article en una revista tecnològica.
 
A més a més, l’equip de Lab@Home va ser objecte d’un model d’utilitat espanyol amb títol «Sistema de montaje y medición de circuitos electrónicos» i codi de registre U201230432. Aquesta protecció presenta diverses oportunitats per a ITOL-UOC i Diprotech.

Oportunitats i reptes:
Per tal d’avaluar el valor de mercat de l’equip, a finals del 2013, ITOL va visitar diverses institucions docents per presentar-lo, amb l’objectiu d’obtenir una retroacció per a poder-lo fer més atractiu a un possible mercat. D’aquestes visites es va identificar i definir un conjunt de millores que s’implementaran en una segona fase de desenvolupament del producte. 

El mes de març del 2014, la UOC i Diprotech van signar un conveni en el qual es va manifestar l’interès d’ambdues entitats per facilitar l’accés del producte a altres centres, universitats i centres de formació; a més a més, se’n reservarà l’ús per a finalitats particulars i rebrà les llicències/regalies de les vendes. En aquest sentit, Diprotech assumiria la producció i la comercialització directa de Lab@Home. Aquest punt va suposar la incorporació d’una nova línia de negoci a Diprotech, que passaria d’oferir exclusivament serveis d’enginyeria a ser una empresa industrial. És un repte estratègic que l’empresa va assumir amb molta il·lusió.