Esteu aquí

< Tornar
21/11/2019

Un estudi revela la necessitat d'una legislació específica per a evitar que plataformes com Airbnb funcionin sense impostos ni control

Els resultats d'una recerca de la UOC i del fundador d'Inside Airbnb, Murray Cox, mostren les dificultats de les ciutats per a negociar amb plataformes digitals de lloguer d'habitatge


Els resultats preliminars de l'estudi Data Policies & Strategies, with a Focus on Short Term Rental Platformselaborat pel grup de recerca Dimmons de l'nternet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC i l'activista Murray Cox, en el marc d'un conveni de col·laboració amb l'Ajuntament de Barcelona, mostra que en moltes de les ciutats enquestades encara no hi ha una legislació pròpia i això fa que les plataformes no estiguin obligades a compartir les seves dades (adreces, nom dels propietaris, quantitat de nits ocupades, entre altres). Per aquest motiu, les ciutats demanen un canvi legislatiu europeu. 

L'estudi s'ha presentat avui durant el Sharing Cities Action Encounter, organitzat per l'Ajuntament de Barcelona i la Universitat Oberta de Catalunya. Els investigadors han revelat, en aquest acte celebrat en el marc de l'Smart City Expo World Congress, que la majoria de les vint ciutats enquestades arreu del món no ha aconseguit els resultats desitjats en les negociacions amb plataformes de lloguer de pisos turístics com ara Airbnb, a causa, en bona mesura, d'aquesta manca de regulació. Aquesta trobada és fruit de la cimera celebrada a Barcelona l'any passat, en què cinquanta ciutats van signar la primera declaració global sobre la posició de les ciutats davant de l'economia de plataforma

Les administracions locals enquestades han estat Amsterdam, Atenes, Barcelona, Berlín, Bolonya, Bordeus, Grenoble, Cracòvia, Montreal, Munic, Nàpols, París, Porto, Rotterdam, San Francisco, Tallinn, Tessalònica, Umeå, València i Viena. 

 

Sense dades no hi ha control 

D'una banda, les administracions locals necessiten dades sobre les activitats que les plataformes digitals fan a les ciutats, tant per a garantir el compliment de les regulacions locals com per a elaborar polítiques reguladores que garanteixin l'accés a l'habitatge i la disponibilitat d'aquest, i així evitar processos de gentrificació. D'una altra, les dades són imprescindibles per al control fiscal. 

Un 62% de les administracions locals que ha participat en l'estudi té acords amb una o amb diverses plataformes per a recollir impostos sobre l'activitat de lloguer de pisos turístics. Tanmateix, molt pocs ajuntaments han pogut accedir a les dades, de manera que plataformes com ara Airbnb no paguen les taxes turístiques que correspondrien en la majoria de ciutats. 

«Les poques ciutats que han pogut accedir a les dades són les que ja tenen una normativa específica», explica Cox. «Es tracta de ciutats pioneres, per exemple San Francisco, Santa Monica, Viena, Grenoble, Bordeus i Barcelona». Gràcies a un sistema obligatori municipal de registre dels amfitrions, els ajuntaments d'aquestes ciutats poden incidir en qui ofereix pisos turístics i on s'ofereixen. Aquest sistema de registre es diferencia del model habitual, en què no hi ha regulació i els amfitrions poden posar en lloguer el seu pis sense necessitat d'informar-ne l'Administració. Així, les ciutats que ja disposen d'un marc legal propi poden negociar més fàcilment amb les plataformes per a aconseguir certes dades i modificar protocols. 

L'estudi ressalta que Barcelona és una de les ciutats que ha tingut més èxit en aquesta negociació amb la plataforma, especialment pel fet que ha aconseguit que la mateixa plataforma tregui els anuncis sense llicència legal. En qualsevol cas, l'estudi remarca la manca de dades útils perquè les ciutats puguin controlar el fenomen i confirma que la plataforma ha aconseguit no revelar aquestes dades. L'estudi assenyala així la necessitat que les ciutats s'uneixin per a tenir més poder de negociació amb les plataformes i també per a demanar una regulació europea més protectora amb les ciutats.

 

Cap a un canvi de la legislació europea

Malgrat l'existència de ciutats pioneres, hi ha un problema generalitzat a l'hora de regular les plataformes de lloguer de pisos turístics. Segons aquest estudi, com que les ciutats no tenen dades pròpies o bé les que les plataformes hi fan arribar no són suficients, la meitat de les ciutats enquestades han de rastrejar les dades. Això vol dir que apliquen una tècnica per a obtenir dades de webs massivament, una pràctica molt associada a l'activisme informàtic que practica Murray Cox, coautor de l'estudi. 

De les entrevistes en profunditat a responsables de les ciutats també s'extreu que els diversos ajuntaments veuen molt positivament una col·laboració entre ciutats. És el cas, per exemple, de Barcelona o Viena, on s'observa la possibilitat de compartir estratègies amb altres ciutats properes geogràficament. 

D'altra banda, més enllà de les normatives locals, la majoria de les ciutats de l'estudi considera que és imprescindible un nou marc legal internacional. En aquest sentit, les ciutats veuen necessari coordinar-se per a fer pressió a la Unió Europea amb l'objectiu que aquesta doni suport a les lleis locals o nacionals, i redefineixi la Directiva Europea del Comerç Electrònic existent. 

 

Activisme de dades per a lluitar contra l'opacitat de les plataformes 

Mayo Fuster, investigadora del grup de recerca Dimmons, destaca que l'estudi té un enfocament molt innovador: «Es podria considerar cityactivism, ja que les ciutats s'han aliat amb l'activisme social gràcies als coneixements de Murray Cox». L'enginyer d'origen australià és l'impulsor d'Inside Airbnb, una eina tecnològica que rastreja les dades de la plataforma de lloguer de pisos turístics Airbnb a totes les ciutats del món. Aquestes dades informen, per exemple, sobre la quantitat d'habitacions i de pisos que es lloguen en cada districte, a quins preus o si el mateix propietari té diversos habitatges per a llogar. D'aquesta manera, a més de destapar milers d'irregularitats, Cox ha provat els efectes de gentrificació que provoca Airbnb. «L'habitatge és un dret humà bàsic i no una simple mercaderia en l'economia mundial. Utilitzo els meus coneixements de tecnologia per a defensar aquest dret», reivindica l'activista.