Esteu aquí

< Tornar
25/10/2019

Sis claus per a reconèixer les plataformes digitals democràticament compromeses

Una recerca sobre innovació socioeconòmica reclama una aposta per les iniciatives col·laboratives


En l'era d'internet, el boom de les plataformes digitals s'ha convertit en una arma de doble tall. Tot i que la majoria d'aquestes iniciatives en xarxa es promocionen com a projectes compromesos amb una societat més col·laborativa, a la pràctica no totes funcionen realment així. Però com es diferencien les iniciatives que promouen la cooperació de les que s'orienten a l'obtenció de beneficis? Investigadors del Digital Commons Research Group (Dimmons), de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), suggereixen l'ús d'una eina analítica que ajuda a visualitzar les qualitats democràtiques de les iniciatives i proporciona informació sobre la seva sostenibilitat des de diverses perspectives.

L'eina coneguda com a Sharing Star és un recurs que permet estudiar i caracteritzar els diferents tipus d'iniciatives digitals d'economia col·laborativa. Per mitjà d'aquesta eina, els experts apunten sis claus per a classificar les plataformes digitals: la governabilitat, el model econòmic, les polítiques tecnològiques, el coneixement, la responsabilitat social i l'impacte d'aquestes iniciatives. «Necessitem una comprensió adequada i una eina per a distingir els diferents models d'economia de plataforma, les potencials implicacions polítiques que tenen i els seus efectes, per tal de poder contribuir a informar sobre polítiques adequades, desplegar agents sobre el terreny i fomentar el desenvolupament tecnològic», argumenta Mayo Fuster Morell, autora de la proposta i directora del grup de recerca Dimmons sobre innovació socioeconòmica de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC.

Diferents models, diferents escenaris

Els experts expliquen que, si bé és cert que en les últimes dècades les plataformes digitals han crescut d'una manera exponencial, continua havent-hi poca visió crítica envers el fenomen. «Les plataformes digitals tenen un aglutinador comú, que és que són eines que fan d'intermediàries entre grups de persones. S'utilitzen com a recursos per a intercanviar, compartir i col·laborar. A partir d'aquí, podem trobar un ventall molt gran de tipologies de projectes», comenta Ricard Espelt, també investigador de Dimmons en aquest projecte.

Les iniciatives més conegudes, de fet, tot i que són les més visibles, no representen la varietat de models de negoci que hi ha actualment. Les empreses de transport privat Uber i Cabify, per exemple, encaixarien dins del conegut model «unicorn», en què l'objectiu és maximitzar el benefici econòmic. Les cooperatives de plataformes com Som Mobilitat o Katuma, en canvi, estarien entre les iniciatives que fomenten la col·laboració. No té res a veure, per exemple, el model d'Airbnb amb el de Fairbnb; i és que, malgrat que totes dues iniciatives es dediquin a gestionar l'intercanvi d'allotjaments, una es basa en l'especulació, mentre que l'altra es basa en conceptes com l'economia circular o el turisme sostenible.

La diferència entre apostar per l'una o per l'altra, argumenten els experts, també planteja escenaris diferents de ciutat, de futur i de sostenibilitat. «Necessitem tenir una perspectiva crítica i holística sobre el desenvolupament d'aquest tipus de projectes i anar més enllà», argumenta Espelt. L'estudi i la classificació dels diferents tipus de plataformes que Dimmons ha presentat permetria, per exemple, visualitzar les qualitats democràtiques d'aquests projectes i, al seu torn, proporcionar informació sobre la seva sostenibilitat. És a dir, indagar en qüestions com ara quin rol exerceixen els usuaris dins de cada plataforma, qui té el control de les dades o quin tipus d'impacte social té el projecte. Aquesta perspectiva, al seu torn, permetria explorar nous models basats en conceptes com el cooperativisme de plataforma, l'economia solidària o el desenvolupament de tecnologia oberta.

El futur d'aquestes iniciatives

Fins ara, les crítiques més comunes a aquest tipus de plataformes plantegen, entre altres, el problema que representa que aquest tipus de projectes s'apropiïn del valor que aporten els usuaris per al benefici d'un grup restringit de persones. Els responsables de Sharing Star argumenten que aquest tipus de retrets tan sols farien referència a plataformes com Uber, Cabify o Airbnb, o, en l'àmbit anglosaxó, TaskRabbit oDesk, totes dues dedicades a la connexió entre empreses i professionals freelance. «Empreses com Deliveroo Glovo, per exemple, van néixer amb la narrativa de la flexibilitat laboral i, al final, s'ha demostrat que els treballadors es converteixen en esclaus dels algorismes de la plataforma», comenta Espelt.

En contraposició amb aquestes empreses, en el llibre Sharing Cities es recullen algunes iniciatives de plataformes digitals amb impacte a la ciutat de Barcelona, com ara Goteo (plataforma de finançament col·lectiu —o crowdfunding— i de finançament de contrapartida —o matchfunding—, constituïda com a fundació), Katuma (cooperativa per al consum de productes agroecològics), Pam a Pam (plataforma per a promoure el consum responsable), XOBB (plataforma per a fomentar la inclusió), eReuse (plataforma per a promoure la reutilització d'ordinadors i la tecnologia oberta) o Freesound (banc de sons amb continguts gratuïts per a estudiants, creadors investigadors).

Els experts argumenten que el futur d'aquest tipus de plataformes passa per abordar reptes i oportunitats que ara per ara queden pendents. Entre aquests reptes, la manca d'una regulació clara de l'activitat i la confusió, la incertesa i l'ambigüitat que plantegen aquestes iniciatives. Així mateix, també caldrà veure com el desenvolupament d'aquestes noves tecnologies s'integra amb altres qüestions com la sostenibilitat tecnològica i econòmica, l'impacte ambiental, el gènere o la inclusió.